FacebookFacebook

grapat

Entres al taller de Grapat i et trobes un món màgic, ple de colors. Els Nins en aquesta casa cobren vida i no pots evitar un somriure en cada racó. Casiana i Jordi treballen dur per crear minimons meravellosos. Gràcies per les paraules, per el te, per ensenyar-me una mica més d’aquest món que és el vostre però també el meu. Vaig arribar en blanc i me’n vaig anar plena de nous matisos.

Com arribeu al món de la joguina?

Durant els primers 3 anys de la nostra filla gran no va tenir practicament cap joguina. Això ens va portar a reflexionar sobre la necessitat que tenien els nens de tenir-ne. Hem fet un treball intern de parella i de consciència per permetre que utilitzi objectes quotidians, hem obert armaris de la cuina, hem permès que els llibres es transformin en carreteres i alhora hem anat retirant del seu abast aquelles coses que no volíem que fes servir… Sento que aquest és un dels moments on va començar un procés dins nostre per arribar a muntar Grapat. N’hi ha molts d’altres com que deixem la ciutat, els metros i semàfors i això ens va ajudar a poder somiar que era allò que volíem per a les nostres vides.

Un moment que va ser cim d’aquest procés de reflexió va ser en entrar en un projecte d’escoleta lliure a Barcelona, un espai amb poc de material, i amb la sala mes gran del local completament buida – aparentment – i tan plena de contingut durant les hores en què els nens l’omplien amb les seves propostes de joc lliure. Em va deixar impressionada i vaig pensar: els nens necessiten tant?

Per què el nom de Grapat?

L’elecció d’un nom és d’aquelles coses difícils a l’hora de muntar una empresa. Hem passat hores discutint, sotmetent-ho a consensos amb els amics mes íntims… De fet, al moment àlgid d’elecció vam conèixer a una parella bonica que també fa joguines, i en rebre la pregunta de com us direu? En Jordi i jo ens quedem muts pensant: què diem???? Aquesta parella eren vosaltres.

És cert que és important, però alhora no tant, l’important és el contingut que hi hagi dins del que un fa.

Grapat sorgeix de la idea d’esmentar la paraula “Grapat”. Durant un any mentre treballàvem amb els primers prototips, tot el dia teníem Grapats de coses a les mans, parlàvem de Grapats de peces… És un nom que té relació directa amb el nostre producte. Ens dóna la idea de petit, juntament amb la idea que càpiga en una mà, amb la idea de granel, amb la idea de molt, amb la idea de sostenir amb cura, de recolliment, la necessitat d’atendre perquè no caigui, perquè sigui cuidat.

Posar un nom sempre té com aquells significats amagats que signifiquen alguna cosa per a cadascun, m’imagino al lector llegint això i pensant… que parida estan dient!!

grapat1En què us inspireu?

La nostra principal inspiració és veure als nostres fills i altres nens jugant, el joc té una mica de sagrat, alguna cosa com de món paral·lel que es regeix per les seves pròpies normes (dins de les normes del món).

Ens inspira el joc lliure, el veure com quan el joc és de qualitat, les criatures es permeten transcendir l’objecte per donar-li mil i una formes, valors i significats. Ens inspira diàriament viure amb nens, veure com la imperiosa necessitat de jugar, gairebé més que menjar (en el nostre cas), els porta a jugar amb una pedra en un descampat horrible sota un sol de “cal deu”… el joc en els nens és com un terratrèmol que no es pot parar, per molt que els adults ho intentem amb totes les nostres forces, i les peces soltes i el material no estructurat ens maravillan diàriament i ens confirmen que són aquests materials els que volem seguir proposant des de Grapat.

Després d’un any, quin balanç feu?

El balanç és molt positiu. Encara ens sorprèn quan ens truca una juguetería dient que algun client pregunta si tenen Grapat. O quan una família comparteix una foto a Instagram… rebem calidesa, suport… sentim la calor de la gent.

Estem enormement agraïts a la vida pel camí que estem fent, a la gent per l’acolliment… Un dia et muntes el teu projecte a la deriva, del no-res, i no saps què tal anirà, i ho apostes tot a una carta, i veure que vas recollint fruits a poc a poc fa que t’ompli el cor d’alegria.

Us ha ajudat el treballar a casa en la conciliació familiar?

Conciliació? Sentim que això no és del tot veritat. Abans de Grapat, després d’acompanyar a dormir als nostres fills, ens dedicàvem a alguna activitat personal, o en parella, llegir per exemple, ara em poso amb el “torn nit” i Jordi fa el torn matinada.

Molts sopars ens trobem parlant de tal o qual situació de treball i ens fem un senyal per PARAR… de conciliació poc, mes bé diria que família i Grapat s’ha transformat en un projecte familiar comú. El que sí tenim clar: les tardes són sagrades per a ells, pot caure algun mail, alguna trucada, però normalment estem amb els nens. O sigui de conciliació poca, però presència amb ells bastant.

És un gran aprenentatge que hem de fer per aprendre a separar, però ens donem temps i una carícia a l’esquena, és normal que després d’amb prou feines un any tot estigui alguna cosa barrejat, per després, a poc a poc anar podent separar les coses.

grapat2Quin és la vostra filosofia?

Una cura profunda del procés, en general diria que la nostra filosofia és cuidar i nodrir.

En tot el que implica. És cert que no portem res d’Àsia, si, però sentim que cuidar el procés no és només això, cuidem de mirar qui ens ajuda en el taller, cuidem que el transportista no es trenqui l’esquena amb les caixes que recull procurant que no siguin massa grans. Cuidem que aquells trossos de tela abandonats per grans marques, alguna cosa destenyida tinguin una nova vida. Preferim reciclar teles que no portar cotó orgànic de Bangladesh perquè ningú ens assegura el procés de producció. Aquest últim exemple és un bon exemple que ens defineix. A part del procés, la nostra filosofia és poder aportar materials que creiem que nodreixen a la infància, les seves famílies i entorns d’un joc veritable i de qualitat.

Què és el joc per a vosaltres?

El joc és alguna cosa sagrada, com una meditació i un moment que considerem de profunda connexió amb un mateix. Una activitat que té els seus propis ritmes, regles. El joc és com si fos el moment del SI, on TOT ESTÀ BÉ. Excepte les normes que s’estableixin i que normalment tenen a veure amb no fer mal a l’altre, a l’entorn, al material i a les creacions dels altres, tota la resta val, és com un submón dins del món. I quan ocorren aquests moments de joc veritable ho cuidem, ho protegim com si d’un moment sagrat es tractés. No interrompem, cuidem l’espai, ens mantenim en silenci, etc…

El joc és una activitat on les criatures poden ser els qui ells desitgen, els qui ells necessiten en funció de les seves vivències, perquè el joc veritable implica un connexió profunda que genera un moviment des de dins cap a fora.

El passat mes d’octubre vau organitzar Creant Mini Mons a Barcelona, què em podeu explicar d’aquest dia?

Podria dir moltes coses, la por que no poguessin entrar totes les persones que estaven apuntades, per raó d’espai. Al final, va haver-hi cabuda per a tots, en total 280 persones. Va ser preciós un moment en què el silenci regnava, on grans i petits observaven el resultat final del joc. El silenci a la sala dels Mini Mons va ser màgic i no es va buscar però 10 minuts abans d’acabar va sorgir. Va ser brutal.

LECTURA RECOMANADA

el-rey-hugo-y-el-dragon-portada-juventud_0

Si t’ha semblat interessant, pots compartir l’entrevista. Moltes gràcies!Si vols, pots visitar la nostra botiga

 

 

Guardar

Guardar

Guardar

Facebooktwittergoogle_pluspinterestFacebooktwittergoogle_pluspinterest

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies