Mari Rico pot treballar en les seves dues grans pasions, la fisioteràpia i el món de la infància. La seva base és la fisioteràpia, aquest gironina d’adopció, es va especialitzar en Neurorehabilitació i més endavant en pediatria i fisioteràpia respiratòria.

A què et dediques?

Sóc fisioterapeuta infantil, treballo amb nadons i nens que tenen alguna dificultat motriu transitòria o adquirida. També treballo amb persones, nens i adults que han patit algun dany cerebral congènit (de naixement) o adquirit.

Com et vas especialitzar en la primera infància?

Des de que vaig acabar la carrera he tocat diversos camps de la professió. La meva aventura francesa em va donar la possibilitat de treballar amb nens i el seu món en va enamorar. Vaig aprofitar per formar-me una mica més i cada cop que visitava un nen era un joc nou i diferent, amb creativitat i imaginació els dies estaven plens de sorpreses. Cada dia era un conte nou!

Quins són els problemes més comuns?

Depèn. De la franja d’edat, de les condicions socioculturals i econòmiques de les famílies, de la informació que tenen, etc. Per fer-ho fàcil, si ho dividim per edats:

Entre recents nascuts fins als dos anys trobem: retard psicomotor, prematuritat, torticoli congènita, còlics, dany cerebral, malalties hereditàries, dificultats en el desenvolupament motriu, alteracions respiratòries (refredats, excés de mocs, al·lèrgies, bronquiolitis, neumònies, asma, fibrosis quística)

A partir dels dos anys: poden continuar alguns d’aquests problemes o aparèixer problemes psicomotrius, alteracions en la marxa del nen, dolor d’esquena i lesions pròpiament músculo-esquelètiques: fractures, esquinços, etc.

A partir dels 6 anys: als ja esmentats, podem afegir deformitats d’esquena, migranyes, desequilibris musculars entre d’altres.

Creus que et falta formació?

Si, sempre. Com més aprens, menys creus que saps. Ara mateix estic llegint molt sobre psicomotricitat, hi ha dues branques: educativa y terapèutica. Totes dues m’interessen i estic plantejant-me fer la formació oficial.

Podeu ajudar amb els còlics dels primers mesos?

Per ser honesta… a vegades si i a vegades no. Les famílies acudeixen al centre on treballe buscant la millor resposta. Durant mesos vaig fer recerca, per veure que deia la comunitat científica sobre el tema. Els còlics és un tema que angoixa a les famílies, la clau està en conèixer les característiques de cada nadó i la seva família i buscar el remei idoni en funció de les necessitats individuals. La meva feina és acompanyar a les famílies en aquests moments tan difícils i aportar-los la informació adient perquè puguin gestionar les crisis de plor excessiu. I a vegades la intervenció de fisioteràpia, amb teràpia manual, és necessària.

Què podem fer per ajudar als petits en el seu desenvolupament motriu?

Oferir-los estai i temps perquè desenvolupin la seva curiositat i motivació. Els nens són imaginació i creativitat i si els observem, ens adonarem que necessiten ben poc per entretenir-se i jugar. Qualsevol cosa pot ser un joc, des d’un la joguina més acolorida fins al tap d’una ampolla. Nosaltres només els hem d’acompanyar amb els seus descobriments i proeses. Ells ens ensenyaran com els podem ajudar.

Com a fisioterapeuta quins consells podries donar a pares i mares?

La infància és una etapa màgica i molt rica en aprenentatges per a l’adult però també ens preocupa i ens interessa que els nostres fills facin un creixement saludable. Qualsevol dubte que pugueu tenir el podeu consultar amb un fisioterapeuta especialitzat que simplement us pugui guiar cap a unes bones pràctiques motrius. Consells hi ha molts però la clau és que cada família en necessita uns.

Exemples:

  • Fins als quatre mesos és interessant dedicar un moment del dia a realitzar un bon massatge al nadó, és saludable per ell i per a qui el realitza.
  • Si el vostre fill té mocs realitzeu la neteja nasal adequada, amb sèrum fisiològic i eviteu en la mesura de lo possible les aspiracions nasals.
  • No anticipeu etapes, i deixeu que el nen faci les seves pròpies exploracions motrius a terra, sobre una catifa o matalàs.
  • No és convenient seure al nen si encara no és capaç de seure sol.
  • No us feu mal a l’esquena volen agafar de la mà al vostre fill per caminar, si és capaç de desplaçar-se igualment gatejant o arrossegant-se

És veritat que el col·legi de fisioterapeutes té un servei de neteja nasal per nadons?

Sí, però aquest servei està dirigit a les escoles en el marc de “pràctiques saludables”, qualsevol família interessada pot fer la demanda a través de l’associació de pares i mares del col·legi per a que un fisioterapeuta col·legiat vingui a l’escola a fer una xerrada informativa i pràctica als nens i les famílies.

Tot i que per experiència l’ideal seria començar les higienes des que tenen el primer refredat (quan encara són nadons) i que aquest hàbit s’instauri cada cop que hi ha mocs, per prevenir malalties més greus.

Les famílies que en visiten han passat per processos de malaltia respiratòria greu que es podrien prevenir amb una mica d’educació sanitària a escoles bressol.

Vols afegir alguna cosa més?

Espero que us hagi sigut útil la informació donada. Cuideu dels vostres fills com us agradaria que us cuidessin a vosaltres.