FacebookFacebook

crianza con apego

Com surgeix la idea del teu llibre Otro mundo es posible mediante la crianza con apego?
Amb la maternitat, perquè m’ha canviat la vida. Ser mare m’ha impulsat a informar-me i plantejar-me moltes coses de les quals abans no prestava atenció.
Durant l’embaràs vaig llegir llibres molt interessants i amb els que no em sentia tan perduda amb els meus sentiments trobats però en ser mare em vaig adonar que el que realment hagués necessitat és llegir un llibre que recopilés tota la informació validada respecte a una criança natural i respectuosa de principi a fi amb tots els entrebancs que aquest llarg, complicat i incomprès camí comporta.
D’aquesta manera és com vaig decidir aparcar la novel·la momentàniament per poder portar a la fi aquest llibre i conscienciar a tothom de què l’educació que rebem i oferim és la clau pel canvi urgent que necessita la nostra societat.

En català “crianza con apego” sería criança amb afecció o criança natural?
La definició teòrica seria criança amb afecció però la definició del que comporta aquesta criança també seria natural.
Moltes persones es queden a la superfície del significat que comporta aquesta criança però, si indaguessin una miqueta més, comprovarien que es tracta d’una filosofia de vida. Una filosofia de vida amb un suport científic que ens avala i que perpètua aquest plantejament a l’hora de tractar amb els nens.

Per què la criança natural SÍ es la solució?
Partint de la base que el desenvolupament cerebral i emocional positiu depenen dels primers anys de vida i del vincle afectiu que aconseguim, és per això que oferir amor i afecció sense condicions als nostres fills, atendre’ls com cal, validar els seus sentiments i acompanyar-los en totes les etapes sempre des del respecte i la comprensió serà el detonant pel canvi de mentalitat, percepció i actuació que ens fa falta a totes les persones a l’hora de resoldre els conflictes que s’interposen en el nostre camí dia a dia.
Som imperfectes i cometem errors però també rectifiquem i millorem, per tant és l’hora d’evolucionar i fer un pas endavant per a un món millor.

Existeix una falta de respecte generalitzada cap als més petits?
No crec ser-hi l’única en pensar que avui dia encara es tracta als nens com a ciutadans de segona classe erròniament quan en realitat tenen els mateixos drets que tothom. No per ser petits i innocents són mereixedors d’un tracte diferent. Si ens fixem, ells volen involucrar-se constantment en les nostres activitats diàries. Ho aprenen tot per imitació i observació a través de nosaltres, els seus mentors, el seu referent. Simplement necessiten que tinguem més paciència a l’hora d’ensenyar-los el que és correcte i el que no sense amenaces, ni càstigs, ni retrets. Es poden ensenyar i aprendre coses de bones maneres.

El canvi de la societat està en mans dels més petits o dels pares?
Els nens són els adults del futur que poden canviar el curs dels valors que s’han d’exercir i no els que tenim arrelats. Però cal dir que els nens són la imatge dels seus pares o cuidadors, per tant, és un treball en conjunt. Si nosaltres no els atenem des del respecte, ells no ho faran el dia de demà.

Què vols dir amb maternitat i paternitat conscients?
Òbviament, quan està a càrrec nostre una personeta que arriba al món sense cap preferència excepte gaudir cada moment de contacte i afecció amb els seus pares, hem de tenir present que tot el que l’inculquem és el que creuran com a correcte. De la mateixa manera que ens ha passat a nosaltres. Per tant, hem de ser molt conscients de per què els nadons i els nens/es es comporten de tal manera en cada etapa del seu creixement. Tot té la seva explicació. Hem de ser més còmplices i practicar més l’empatia. Per exemple, cada vegada que ploren és perquè necessiten alguna cosa en concret o ens diuen que no estan conformes amb la situació que estan experimentant. És la nostra responsabilitat endevinar el què i com resoldre-ho o arribar a un enteniment però mai hem de pensar que ho fan per “pendre’ns el pèl”.

A qui va dirigit el teu llibre?
No puc nomenar un públic en concret perquè comprèn molts sentiments, molta informació i molts esclariments. És massa complert, per tant, m’atreviré a dir que a tothom li pot interessar, no només als futurs pares o als que ja són pares, sinó a tots els familiars com avis, tiets, cosins… Tothom està a temps de posar el seu gra de sorra i potenciar aquests valors i aquesta filosofia de vida.

Què s’ha de fer per portar a terme una criança natural i amb afecció?

Lactància materna, porteig, una alimentació lliure de triturats, dormir junts… Són moltes les opcions per portar a terme el millor vincle afectiu i el millor desenvolupament del nadó però el més important, sens dubte, és el respecte. Respectar els ritmes d’aprenentatge de cadascú, respectar les seves peticions i donar-los l’acompanyament i l’explicació que es mereixen, respectar els seus desitjos, les seves inquietuds. Una senzilla paraula que engloba molt significat: Respecte

lactància

Es des de l’experiència com a mare que t’interesses pel tema?
Certament sí. El fet de necessitar un suport com a mare primerenca i no ser satisfet, ja em va crear molta decepció. Els consells que predominen avui dia respecte a la lactància i com afrontar els primers dies de vida del nadó amb tot el que comporta vinent inclòs dels professionals de la sanitat, va ser el que em va donar l’empenta de crear una guia complerta sobre cada etapa de la criança amb tota la informació que vaig consultar i recopilar durant mesos desmuntant mites que tenim arrelats de generacions passades. He escrit el llibre ideal que a mi personalment m’hagués resolt molts dubtes i m’hagués donat el suport inicial que necessitava. Un llibre que t’empodera com a mares i pares amb l’instint mamífer que ens caracteritza.

Podríes parlar-nos de la importància del joc dins la criança natural?
Ens guiem molt per la pedagogia lliure, per tant tot el que sigui jocs en contacte amb la natura és importantíssim.
Per això, la nostra filosofia respecte a les joguines és que siguin de fusta, simbòlics i didàctics. Evitem les joguines sobre estimulants que no aporten res sempre i quan no ens ho demanin els nostres fills, ja que quan tenen la capacitat de decidir respectem els seus gustos i preferències.

On et podem trobar?

Em podeu seguir al meu blog, també per facebook i podeu trobar el meu llibre aquí.

SI T'HA AGRADAT AQUEST POST, AJUDA'NS A COMPARTIR-LO!

 

Facebooktwittergoogle_pluspinterestFacebooktwittergoogle_pluspinterest

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies