La Cati és impulsora del moviment Born to Be Pank, que neix per la necessitat de reivindicar als tiets i tietes com a part fonamental en el creixement dels nostres infants. La implicació de cada tiet o tieta l’escull ell mateix, però no passa només per la part lúdica. S’entén com a un suport per a les famílies, igual que els avis
Què és Born To Be Pank?
Born To Be Pank és la primera comunitat online a Catalunya i Espanya de tietes Pank i tiets Punk on compartim + idees, recursos, informació … sobre la criança dels nostres nebots Pank (Professional Aunt No Kids) és un neologisme creat al 2007 per Melanie Notkin, canadenca especialitzada en màrqueting, per denominar a aquelles dones sense fills que s’impliquen en la criança dels seus nebots. I aquests nebots poden ser “de sang”, és a dir, amb els qui es comparteixen llaços familiars, o “per elecció”, és a dir, fills i filles d’amistats. També tenim en compte als Punk (Professional Uncle No Kids) que són la versió masculina de les Pank.
Per què decideixes crear Born To Be Pank?
Vaig decidir crear aquesta comunitat perquè tots els blogs de criança i/o educació que trobava estaven escrits o des del punt de vista professional (educadors, mestres…) o des del punt de vista maternal (i algun paternal). I creia (i crec) que les tietes i tiets també tenim molt a dir en la criança dels peques de la família. Volia crear un espai on persones sense fills poguessin informar-se, aprendre i compartir experiències entorn a la criança dels infants. Perquè tot i que no tenim fills ens preocupem pels nens i nenes que hi ha al nostre voltant i creiem en el concepte de criança en tribu i en la importància que els infants tinguin referents adults diversos per crear la seva pròpia identitat.
Què és ser una tieta o tiet molón?
Ser tiet o tieta és un títol que guanyes quan neix un nebot: tu no ho has escollit i fins pot ser que no tinguis cap relació amb aquest nen/a. Però, tot i això, aquí està el teu nou títol familiar. En canvi, ser una tieta Pank s’escull i és una cosa que va més enllà, és un títol que es guanya implicant-se en la vida del nebot amb la intenció d’ajudar quan cal: acompanyar al metge, anar al parc, recollir-lo del cole, jugar amb ell… Jo entenc a les Panks com una figura de suport en el nucli familiar, al igual que els avis. Però al ser joves i no tenir fills propis, solem tenir més temps lliure i energia per donar un cop de mà o, simplement, per passar temps de qualitat amb els nens.
El tiet o tieta molón és algú que escolta, aconsella i cuida, que està al costat de l’infant quan ho necessita i, sobretot, que sap sempre treure-li un somriure
Us impliqueu activament en l’educació dels vostres nebots o només de la part lúdica?
La part lúdica potser és en la que estem més presents però cal tenir en compte que tothom està educant a tothora. Fins i tot quan no hi ha una intenció educativa, estem educant. Els adults som els referents dels infants, ja siguem els seus pares, tiets o el conductor de l’autobús. L’explicació és més complexa, però per simplificar: La manera com ens relacionem amb ells els està formant la seva conducta o personalitat ja sigui per oposició (perquè no els hi agrada) o per avinença (perquè els hi agrada). La criança en tribu es basa en això, en el fet que tothom influeix en l’educació dels infants, en major o menor mesura. Per suposat, s’entén que els pares influiran més que el conductor de l’autobús. I a fil de tot això, m’agradaria poder desterrar la fama de “malcriadors” que tenim els tiets i tietes i per això jo sempre parlo del “biencriar”. Biencriar és mimar als nostres nebots amb regals i xuxes però també és important que respectem la manera d’educar dels pares i mares i les línies vermelles que hi puguin haver. El rol de tiets s’ha d’anar construint fent que encaixi en el nou model familiar i sempre tenint en compte el benestar dels infants.
Què s’ofereix des de la comunitat?
Com que som tietes i tiets, a Born To Be Pank donem visibilitat a aquest col·lectiu i, alhora, volem posar en valorar les aportacions que fa a la societat. Hem construit una comunitat de la qual sentir-se part i amb qui compartir experiències, recursos, idees… I com que som persones sense fills, defensem el dret a decidir sobre el propi recorregut vital, és a dir, que es respecti a aquelles persones que no volen tenir fills així com que es tingui més empatia amb aquelles persones que, tot i voler tenir fills, no han pogut. Diguem que la casa de BTBP és la web, on trobareu molts articles amb informació interessant sobre educació, criança, idees d’activitats, propostes de plans, recomanacions de jocs, espai de lectura, etc. I on també podreu conèixer el testimoni de diverses tietes a la secció “Panks a conocer”. A més, tenim un podcast mensual on fem entrevistes i aprofundim sobre els temes que tractem al blog en format auditiu. I un canal de Telegram on compartim informació actualitzada. Per suposat, també ens podeu seguir a Instagram, Facebook i Twitter.
Quants membres sou i quan es va formar?
Les portes de Born To Be Pank es van obrir al Novembre de 2016, just dos mesos abans de convertir-me en tieta “de sang”, doncs tieta postissa ja ho era de fa temps. I actualment som més de 1000 persones. Tiets, tietes, mares, pares, professionals… tothom hi té cabuda. I això m’alegra molt perquè no volia que es convertís en alguna cosa tancada sinó al contrari, un espai on tothom pugui trobar informació interessant en relació a la criança. Estic molt agraïda de l’acolliment que está tenint la nostra comunitat, tothom a qui li explico entén el missatge i li sembla interessant. I qui es vulgui sumar només ens ha de seguir a les xarxes socials i unir-se aquí.
Què és el joc per tu?
Per a mi, el joc és vida. No entenc la vida sense jugar, ni pels infants ni pels adults. I no em refereixo només a jugar amb coses (jocs de taula, videojocs, ninos…). Em refereixo a viure jugant. A tenir una actitud lúdica que et faciliti el dia a dia, que t’ajudi a relativitzar problemes i a buscar solucions creatives. Sempre dic que el món seria un lloc millor si infants i adults no deixéssim mai de jugar. A més, quan ets petit, el joc és un espai màgic i gairebé sagrat, diria jo, on tot és possible i l’error forma part de l’aprenentatge. Els infants que juguen són infants més segurs de sí mateixos, amb més capacitat resolutiva i també creativa. I aquestes tres qualitats són les que necessitem pels adults del demà: confiança en un mateix, resolució de problemes i creativitat.
A què et dediques?
Sóc educadora social i psicopedagoga amb experiència, sobretot, en atenció a la infància. Actualment treballo en un centre obert amb infants de primària, un espai on eduquem a través del joc. Crec fermament que no hi ha millor manera de transmetre valors que a través del joc i la diversió. I a això em dedico. Estic al meu element, com se sol dir.
Lectura Recomanada
