FacebookFacebook

La Carme Dolz, la Cristina Viegas i la Taitana Fernández em contesten aquesta entrevista com a impulsores de la Cooperativa de Mares de Dia. Aquesta conversa a quatre veus pot ser un bon recurs aclaridor del què és una mare de dia i sobretot, de com funciona la cooperativa i el que ofereix.

Què és una mare de dia?

Una mare (o pare!) de dia és una persona, degudament formada, que té cura d’un petit grup de nens i nenes de la primera infància (de 4 mesos a 3 anys, de vegades fins als 6) al seu propi domicili. A molts països europeus, per exemple al nostre país veí francès, aquesta alternativa a les escoles bressol està molt estesa i altament reconeguda per la societat. Fins i tot hi ha països on se subvenciona el servei.

Habitualment, les mares de dia

són professionals amb estudis reglats i reconeguts per poder tenir cura dels infants. Algunes compaginen la seva pròpia realitat de mare amb la cura dels altres petits. Tota mare de dia hauria de tenir el seu propi projecte educatiu, tot i que es tracti d’un tipus d’educació basada en l’educació lliure, on l’infant es desenvolupa al seu propi ritme, i on el procés d’aprenentatge és altament vivencial, experimental i, més que guiat, acompanyat per l’adult.

Com funciona la cooperativa?

Es tracta d’una cooperativa de treball associat i sense ànim de lucre. En ser una figura jurídica participativa, democràtica i solidària permet que entre tots es pugui construir un entorn segur i de qualitat per a desenvolupar aquesta professió no regulada.

Què oferiu a les persones associades?

El primer que oferim és un servei d’orientació i acompanyament, per a persones que inicien la seva professió com a mares

de dia, com amb la formació inicial de 75 hores, totalment gratuïta. En el camp de la formació, cada any oferim una formació professional continua, per un mínim de 20 hores. També, tot associat cotitza en règim general de la Seguretat Social, vacances pagades de 30 dies naturals, en proporció de 2,5 dies per mes treballat i les assegurances obligatòries a càrrec de la cooperativa, així com dels serveis jurídics en cas necessari i dels serveis de gestió i administració (cobrament a les famílies, confecció de nòmines…)

Què ha d’aportar una persona associada?

Hi ha uns requisits previs de garantía pel que fa al perfil professional (àmbit socioeducatiu) i l’estat de llar (seguretat i higiene) així com de limitació de ràtio per adult i m2. Tot i així, som conscients que actualment no hi ha una regulació general que marqui unes bases regulades i per tant sabem que potser caldrà ajustar-se. És quelcom que tenim present i així informem a les nostres sòcies.


La pedagogia Waldorf, que considera que l’infant ha d’estar a casa seva

amb la seva família fins als 3 anys

Hi ha cap regulació oficial?

No, ni a nivell de l’Estat ni en totes les comunitats autònomes. A Navarra es va fer una regulació, la primera, l’any 2006 i a Madrid l’any 2015. En ambdues detectem aspectes molt millorables respecte a la relació equilibrada entre el perfil professional, l’àmbit d’actuació i la seguretat jurídico-laboral. Aquí a Catalunya també s’està treballant per tal de regularitzar la tasca educativa de les mares de dia. L’any 2017 es va fer una primera proposta de decret des de la Generalitat de Catalunya que va quedar aturat per les modificacions que s’hi havien de fer i per altres realitats del moment. Esperem que en breu es desencalli. 

Qui pot ser mare de dia?

Actualment qualsevol podria ser mare de dia. L’objectiu de la cooperativa és garantir que ho sigui aquella persona professional i psicològicament preparada i se l’acompanya per tal que pugui dur terme la formació específica necessària, formació permanent i pràctiques amb l’objectiu de desenvolupar un projecte educatiu centrat en la persona. Aquest és un valor afegit de moltes mares de dia del nostre país: no es tracta només de cuidar infants, sinó d’oferir-los l’espai i l’acompanyament adequats per tal que es puguin desenvolupar de manera saludable i competent.

Seguiu alguna filosofia en comú?

Precisament aquesta: l’atenció i l’educació centrada en la persona.

L’origen de les mares de dia és la pedagogia Waldorf, que considera que l’infant ha d’estar a casa seva amb la seva família fins als 3 anys. Donat que la realitat social feia impossible la conciliació laboral i familiar, a finals de

l segle passat van sorgir les tagesmütters, jardineres i mares waldorf, com a suport a la maternitat/paternitat dins una llar de criança, dotant-lo d’un ambient educador i d’embolcallament curós pels infants.

Nosaltres com a fabricants som seguidors de Pikler, però quines altres línies educatives seguiu?

Tot i que des de la cooperativa es respecten les particularitats de cada llar de criança i les maneres de fer i desfer de cada mare de dia, es proposen unes línies educatives basades en:

EDUCACIÓ VIVA

Fundada per Jordi Mateu i el CRAEV, té com a principis bàsics les relacions humanes des d’una mirada amorosa i sistèmica, l’autonomia i l’autoregulació dels infants, l’aprenentatge vivencial i actiu, i la focalització en el desenvolupament de la percepció i l’educació emocional. El currículum que es genera en l’acció. Allò que aprenem és allò que esdevé viu a cada moment per a una persona i un grup.

GOLDSCHMIED

La seva fundadora, Elinor Goldschmied , mestra i psiquiatra anglesa (1910-2009), tenia molt present la importància del respecte cap al moment maduratiu i evolutiu del nen, on l’adult només és un observador, una presència que no interfereix en l’acció del nen: és aquest qui actua des de la seva íntima voluntat i construeix lliurement el seu aprenentatge. Elinor va crear la panera dels tresors i el joc heurístic. 

MONTESSORI

Maria Montessori, mestra i pedagoga italiana (1870-1952), apostava per que la mestra fos una observadora en l’activitat de l’aula, seguint la línia de Goldschmied. Així, l’alumne és un participant actiu en el procés ensenyament aprenentatge, i l’ensenyament s’adapta a cada estil d’aprenentatge segons l’alumne. L’ambient i el mètode Montessori encoratgen l’autodisciplina interna, els nens són motivats a ensenyar, col·laborar i ajudar-se mútuament, i l’aprenentatge és reforçat internament a través de la repetició d’una activitat i la sensació d’èxit. Aquesta línia educativa utilitza un material educatiu multi sensorial per a l’exploració física.

REGGIO EMILIA

El seu fundador, Loris Malaguzzi, mestre i pedagog italià (1920-1994), creia que l’espai educatiu havia de ser amable, actiu, habitable, documentat i comunicat, un lloc d’investigació, d’aprenentatge i de reflexió on famílies, infants i educadors s’hi trobessin a gust i com a casa. Per a ell, és important que l’infant sigui co-constructor del coneixement, de la identitat i de la cultura del món viu que l’envolta. L’educació a les escoles Reggio Emilia es desenvolupa amb un aprenentatge cooperatiu entre iguals i entre infants i adults, partint de les habilitats i de les capacitats inherents de cadascú.

WALDORF

Rudolf Steiner, filòsof austríac (1861-1925), va ser el creador d’aquest corrent educatiu. En destaca la mirada antroposòfica de l’home, que desenvolupa una estructura de respecte pels cicles de la vida, les seves intencions, i característiques. Waldorf aprofundeix en les relacions i en els vincles humans, donant-los la importància que es mereixen, i transforma l’educació tradicional en una estructura viva. Segons aquesta metodologia, l’educació ha de respectar i donar suport al desenvolupament fisiològic, psíquic i espiritual del nen. Per aconseguir un bon desenvolupament intel·lectual ha d’existir una base emocional sòlida. Els nens han de ser nens, això implica que han d’aprendre jugant, amb el moviment, l’acció i l’experiència pròpia. Desenvolupa una metodologia que proposa que cada individu pugui trobar la seva essència a través de l’art, la creativitat i el moviment.

I evidentment, l’enfocament Piklerià.

Quina diferència hi ha entre una mare de dia, una llar de criança o una escoleta?

Una mare de dia és la persona professional que du a terme l’activitat. La llar de criança, casa nido, casita, hogar de crianza,… és l’espai, la casa on es desenvolupa.

Una escoleta és un espai educatiu més ampli, evidentment fora de casa i amb la intenció d’abraçar una franja d’edat més àmplia, amb la ràtio augmentada. 

Tot i així, cal dir que aquests conceptes i molts d’altres (grups de criança, espais de criança, etc) es veuen afectats per la realitat d’una falta de regulació general que acoti els termes i les accions. Fruit del buit legal que tot això provoca però que la necessitat social reclama, s’utilitzen uns termes o altres segons agradin més o es puguin ubicar millor en la realitat de l’entorn on es desenvolupen.

Què és l’educació viva?

L’educació́ viva és una proposta pedagògica que té com a objectiu acompanyar el creixement dels infants i joves per tal que aquests desenvolupin de manera integral i equilibrada totes les seves dimensions humanes: cognitives, emocionals, relacionals, físiques, etc.

Afortunadament hi ha hagut sempre persones, moviments de renovació pedagògica i col·lectius humans que han portat a la pràctica experiències educatives basades en una mirada àmplia envers la infància i l’educació. La psicologia i les neurociències actuals ens aporten també una sòlida fonamentació sobre la importància de tenir cura d’aquestes necessitats de la infància per davant de qualsevol objectiu polític o ideològic.

Què és el joc per a vosaltres?

El joc és un impuls intern, una voluntat intrínseca de l’infant i per tant és una acció lliure, plaent i autònoma, estretament lligada amb el moviment. És el mitjà pel qual els infants integren el món que els envolta i els permet construir aprenentatges.

Els infants pensen i senten en moviment i gràcies a la imitació del model (nosaltres) i el joc (acció lliure i plaent) els infants van desenvolupant la voluntat necessària per anar fent camí cap a reptes posteriors.

El joc és l’activitat per excel·lència que han de fer els infants durant el primer septenni de vida. I amb joc ens referim a tot allò que ells creen, organitzen i imaginen amb els materials que tenen a l’abast. D’aquí la importància d’oferir-los materials naturals i poc definits, així com l’aire lliure, com a principals fonts d’acció.

Lectura Recomanada

Un llibre d’interès: Crianza incondicional, d’Alfie Kohn.
Un conte:
  • Endevina com t’estimo, de Sam McBratney. 
  • Els 4 contes d’estacions de la Gerda Muller (per la importància del ritme i el pas de l’any com a marc educador de qualitat)

Si t’ha agradat aquesta entrevista de Tell Fusta, ajuda’ns a compartir-la. I si tens temps, visita les nostres joguines, estaran molt contentes

Moltes gràcies!

Ens pots seguir a Instagram i Facebook a @tellfusta

Facebooktwittergoogle_pluspinterestFacebooktwittergoogle_pluspinterest