Estar una estona amb la Carmen i la Clàudia és divertit però alhora interessant, ja que escoltar amb la calma que parlen del joc i les joguines, et porta a reflexionar i se’t contagiar la seva passió pel món de la infància. Fa 10 anys que van crear Jugar i Jugar, felicitats i endavant!

Com us coneixeu?

Ens vam conèixer fa ja 12 anys, en un fòrum de criança parlant de temes de lactància, alimentació complementària, porta nadons i en fi, tots els temes que ens preocupen i ocupen a les mares i pares quan tenim un primer fill. Allà vam fer connexió i després ens vam conèixer personalment, la Carmen vivia a prop de Barcelona i jo a Salt i ells estaven buscant canviar d’aires i volien venir a la província de Girona, i en el seu periple per conèixer pobles de la província els vam acompanyar i allà va començar la nostra amistat.

Quan comença el vostre projecte?

Totes dues estàvem cansades de les nostres feines, teníem ganes de fer alguna cosa que ens permetés fer compatible la maternitat i que sentíssim que estàvem aportant alguna cosa a la societat. Quan ets mare o pare, es remouen moltes coses i per nosaltres, una de les més bèsties, és que veus clarament que vols fer alguna cosa per fer un món millor. Abans de fer Jugar i Jugar vam tenir unes quantes idees esbojarrades jeje.

En aquests 10 anys, com ha evolucionat Jugar i Jugar?

L’Esperit de Jugar i Jugar continua sent el mateix, volem que els nens juguin, que juguin molt i que juguin amb qualitat, però potser hem canviat la visió sobre els materials, abans només volíem coses de fusta. Però les coses en els últims 10 anys han canviat molt, ara els nens de 2 anys juguen amb tauletes i davant d’això, és millor que juguin amb un joc d’apilar de plàstic, sempre que sigui de plàstic de qualitat perquè hi ha fàbriques de plàstic que són molt contaminants i aquí sí que no entrem. Ara defensem més que mai el joc i potser no som tan puristes pel que fa a la composició dels materials perquè veiem que el joc perilla més que fa 10 anys quan vam començar. Tenim més confiança en tot el que fem, no ens fa por dir que som mares especialistes en el joc infantil. Anem més enllà de pedagogies, metodologies o ideologies concretes, perquè sabem què necessiten els nens i nenes. Sobre temes empresarials, ens sentim segures quan prenem una decisió i no tenim por a equivocar-nos perquè ens hem equivocat un munt de vegades i sabem que l’única cosa que es perd en un negoci són diners, però que la vida i la nostra integritat no només queden igual, sinó que milloren.

Quina part del jugar és la Claudia i quina la Carmen?

Som un pack gairebé per tot, però jo porto més el tema de comunicació, prova i descripció dels materials, blog, etc. Carmen s’encarrega de totes les compres però totes dues juguem un paper important en la feina de l’altra, és a dir, un article no es publica si a la Carmen no li agrada i una joguina no s’entre en la selecció si no ens agrada a les dues també. Som un equip i ho tenim molt clar, cap de les dues som expertes en res, però juntes podem amb tot. Amb els anys hem après a valorar la química que hi ha entres les dues, la nostra força és saber-ho, estimar-nos, tolerar-nos i respectar-nos tal com som.

Hauríem de confiar més en els nostres fills i filles?

Totalment, sovint a les xerrades expliquem que abans de mirar-nos els fills dels altres, ens hem de mirar els nostres perquè són els que tenim i que si el nostre no fa el que fa el de la veïna, és perquè està fent una altra cosa. Els nens i nenes sempre estan fent alguna cosa i darrere del que fan sempre hi ha un motiu important, de pes, hem de confiar en el procés, gaudir del viatge i pensar que la infantesa passa molt de pressa, ara no recordem qui va ser que va dir que “tenim molt temps per ser adults i molt poc per se infants.” i ara que tenim els nostres fills adolescents ho corroborem i veiem que gaudir dels primers anys confiant en ells i en les seves capacitats és el camí difícil però també és el més gratificant.

Què és el joc?

Wow, quina pregunta! Més enllà del que diuen tots els pedagogs i filòsofs sobre el joc i dels que evidentment estem molt influenciades, podem dir que el joc és una mica com l’aigua, sempre troba el camí per sortir però com l’aigua, també és delicat, es pot contaminar fàcilment. Per tant, el joc, quan no té intervenció externa i neix de dins de l’infant, és sempre correcte i saludable.

Es parla molt de joc lliure, en què consisteix?

Per nosaltres, que no ha de ser el que pensa tothom, el joc lliure és el que neix de dins dels infants, és el que fan sense cap objectiu concret que no sigui el plaer de fer allò que han triat fer.

I el joc de qualitat?

Aquest concepte el vam adoptar fa uns anys a Jugar i Jugar perquè a les consultes i xerrades que ens fan les famílies, ens deien, per posar un exemple, que el seu fill jugava molt bé a un joc de la tauleta. És a dir, que el nen/a tenia un contingut “cuidat” a la tauleta i estava concentrat jugant i no destrossava l’aparell. Llavors vam pensar en una manera de definir el joc que nosaltres volíem defensar i que ja hem explicat abans, i és quan vam començar a parlar del joc de qualitat.

Com hem d’escollir les joguines més adequades?

El primer de tot és observar. Nosaltres sempre recomanem treure totes les joguines i observar que fan els nostres fills i filles. Com que el joc és com l’aigua i sempre troba el camí es mostrarà d’una manera o una altra i aleshores sabrem què és el que pot enriquir aquell joc que estan fent. Potser algunes vegades seran joguines, d’altres serà anar buscar fulles al bosc i d’altres anar al riu a trobar pedres, pels infants tot és un material d’exploració, no diferencien si la pedra és una joguina o no, ells busquen satisfer una necessitat interna.

És important els espais què oferim?

És important no saturar els espais, tenir poques coses sempre és millor i tenir en compte sempre el moviment corporal és una cosa que no hauríem d’oblidar mai. Si us animeu a posar un rocòdrom al passadís de casa vostra, us assegurem que no us en penedireu mai.

Als nostres inicis els llibres “Educación Waldorf” de Christopher Clouder & Martyn Rawson i “Elogi a l’educació Lenta” de Joan Domenech ens van inspirar molt i ens van ajudar a replantejar-nos i reflexionar al voltant de l’acompanyament als nostres fills. El llibre d’Emmi Pikler “Moverse en Libertad” ens va sorprende, perquè en aquell moment no erem conscients de la importància del moviment en els nadons. El que ens va deixar sense respiració de la primera a l’última pàgina va ser “Desplegándose” també relacionat amb el moviment però amb infants més grans. I de les últimes lectures, el llibre de Richar Louv, “Last Child in the Woods” que ara ja està editat en castellà “Los últimos niños del bosque” Una lectura imprescindible si encara dubtes dels beneficis de la natura. No ens podem deixar “Jugar” d’André Stern, on el fill d’Arno Stern, ens transmet la importància de prendres seriosament el joc.