Què és el joc per tu?

Diria que el joc és l’activitat central del nen. Hi ha un desconeixement de què és el joc i la seva importància, encara que ara sembla que hi hagi un canvi, una consciència… La natura predisposa al nen a jugar, el joc li dóna a l’infant recursos físics, emocionals, relacionals i cognitius. El nen biològicament està preparat per jugar. Abans es donava de manera natural.

De manera natural? I quan es perd?

Quan hi ha un canvi d’organització social, el joc es perd amb l’escolarització en els primers anys de vida dels nens. Fa un segle els nens no assistien a l’escola fins als set anys, de fet, a països com Finlàndia tampoc.

Vols dir que les escoles no haurien d’existir?

El problema no és que hi hagi espais educatius, però no haurien d’existir les escoles com estan enteses. Ja que tot el que ve de fora del nen ocupa un espai a allò que el nen ha de treure des de dins.

No creus que hi ha un canvi en aquest sentit?

Hi ha un impuls, però també existeix un desconeixement del valor del joc lliure.

Joc lliure?

L’infant ha de fer el què vol, quan vol i com vol.

Sense límits?

Hi ha d’haver un marc ben definit de regles i normes. Per exemple, Emmi Pikler proposava el parc, un espai definit que com a mínim hauria de fer 2×2, amb barrots. Hi ha molta gent que té al·lèrgia a aquesta idea, però l’infant té un espai per a ell, amb material adient i allà li dónes total llibertat. És necessari integrar normes i límits.

En el joc lliure també?

Però no fa falta només límits. Quan tenim un grup d’infants petits, de menys de 3 anys (quan encara no tenen gaires eines socials), l’organització del temps, de l’espais, dels materials, i l’actuació de l’adult ha de ser impecable perquè puguin fer joc lliure.

I el moviment?

El moviment ha de ser lliure també. El que passa és que les famílies reben el missatge que la motricitat és una cosa important i també s’ha creat la idea que quant més aviat millor. Hi ha una acceleració en general per part dels adults que es volen adelantar a la naturalesa del nen.

Si?

Tot és moviment, moviment gros i moviment petit. Com deia Piagget, es coneix a través dels sentits i el moviment. Els nens perceben pels sentits i actuen amb el moviment. Pensen amb moviment, en acció. Per això, el primer tipus de joc és la manipulació. Quan els nens juguen no haurien d’estar pendents de la postura per centrar-se. Es com si ara et fes escriure dreta i a peu coix -estic a punt de provar-ho, però ho deixo en una rialla- Si els nens tenen llibertat de moviment i l’adult li proporciona l’espai adequat, el nen arriba a les postures per ell mateix, això és el que va descobrir Emmi Pikler.

Quina seria la millor postura?

Es té la idea que per poder jugar i manipular els nens han de seure, però això no és així, perquè el nen que encara no s’asseu farà la mateixa manipulació però estirat. Per exemple, si un nen s’asseuria per ell mateix als deu mesos i el poses assegut als sis, l’estàs obligant a manipular mal assegut, tota la motricitat fina no té la mateixa qualitat. Quan un nen està experimentant però encara no domina una postura, per manipular fa servir la postura anterior. Així es com coordina el moviment gros amb el petit.

Dius que el nen és fer, m’ho podries explicar?

Un nen és moviment en si mateix. La manera d’estar en el món del nen petit és fent. En acció i moviment. Observar també és una actitud. És molt difícil que el nen no faci. Els nens els costa molt no fer. De fet arriben molts conflictes quan se’ls obliga a no fer.

Quan comences a fer tallers?

Començo quan me n’adono que s’havia de canviar la imatge creada dels nens de 0 a 7 anys. Una imatge que no corresponia amb la realitat, hi ha un concepte d’infant que no té cap base real. Com es pretén que un nen de dos anys s’hagi d’asseure i esperar? O com es pot dir que un nen de 4 anys té problemes de lectoescriptura?

Què fas en aquests tallers?

Parlo de diferents temes, d’aspectes relacionats en el desenvolupament dels nens de 0 a 7 anys i un d’ells és el moviment perquè és molt important.

Què opines de les joguines educatives?

El problema és la imatge que hi ha al darrere, hi ha la idea que la joguina ha d’ensenyar. Hi ha una incomprensió molt gran de l’aprenentatge del nen, encara que el nen no tingui joguines de colors, els aprendrà perquè els colors estan en el món. De fet, els nens no necessiten joguines.

On podem trobar-te?

A la meva pàgina de facebook i en el meu portal www.soniakliass.com